Un informe tècnic de la Universitat d'Alcalá denuncia la desprotecció mediambiental a Mallorca

Un informe tècnic de la Universitat d'Alcalá denuncia la desprotecció mediambiental a Mallorca

Un informe tècnic de la Universitat d’Alcalá denuncia la desprotecció mediambiental a Mallorca

La Càtedra de Medi Ambient de la Fundació Universitat d'Alcalá afirma que la nova reglamentació aprovada el passat mes d'agost a través de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Balears és "lesiva per al medi ambient; incompleix la normativa europea, nacional i autonòmica; no ha estat sotmesa a informació pública; ha estat aprovada sense cap informe tècnic i científic que la justifiqui ni avaluï les conseqüències negatives i posa en perill l'estat de conservació de les espècies i hàbitats protegits" a la Serra de Tramuntana.

Aquestes són les conclusions fonamentals de l'estudi que la Càtedra de Medi Ambient de la Universitat d'Alcalá ha obtingut sobre els efectes dels canvis en la Llei 5/2005, de 26 de maig, sobre els Espais Naturals Protegits de les Illes Balears (LECO) arran de les modificacions establertes per Llei d'Avaluació Ambiental aprovada el passat 17 d'agost. L'estudi va ser encarregat per la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) a la Càtedra de Medi Ambient que, durant els últims sis mesos, ha treballat sobre el terreny i ha revisat multitud d'informes científics per avaluar les conseqüències que aquesta alteració legislativa podria provocar en l'estat de conservació de les espècies que habiten a la Serra. Les conclusions són molt clares, reflectint que la modificació aprovada afectarà de manera significativa a la conservació d'algunes zones, més si és possible amb l'increment de la pressió turística que s'està produint en tota la Serra.

La Càtedra de Medi Ambient explica que la modificació legal ha canviat els usos de les anomenades zones d'exclusió (zones de màxima protecció que en el cas de la Serra de Tramuntana no superen el 2,98% de la superfície) permetent l'accés i estada en aquestes zones per a activitats d'esbarjo i oci. Aquestes zones d'exclusió, veritable nucli de l'espai natural, es van dissenyar amb l'objectiu de preservar les espècies més emblemàtiques de la Serra com el voltor negre, el falcó marí o l'àguila pescadora.

Entre els espais naturals més afectats es troben algunes finques que, mitjançant l'acord amb organitzacions conservacionistes, han ajudat a gestionar aquests espais i han suposat el cor de la recuperació de les espècies amenaçades. Entre elles es troben les finques Ariant i Ternelles, en una de les àrees més importants des del punt de vista mediambiental on habita la major colònia de voltor negre de Mallorca. En aquestes finques es van refugiar els últims exemplars de l'espècie, que van conformar el nucli clau en la recuperació poblacional que s'està produint.

L'estudi subratlla que la nova reglamentació "produirà amb tota seguretat efectes negatius significatius sobre l'estat de conservació i supervivència futura de les espècies més sensibles de la Serra, sobre la tranquil·litat en els seus hàbitats de cria, nidificació i alimentació, provocant una pèrdua de qualitat i un deteriorament de l'hàbitat per a les espècies més emblemàtiques i que tenen el major grau de protecció ".

A més d'incomplir la legislació europea, nacional i autonòmica, la nova reglamentació "va en contra de les directrius dels plans de gestió dels espais naturals de la Serra de Tramuntana aprovats l'any 2015, és a dir incompleix les obligacions que té la pròpia Administració de vetllar per la conservació de les espècies i els seus hàbitats ".

L'estudi explica que l'autorització dels usos d'oci, trànsit i estada a les zones d'exclusió s'ha realitzat "sense sotmetre-ho a informació pública, és a dir sense poder manifestar-se entitats, grups implicats i titulars de drets, sense informe científic i tècnic que l'avali i, per tant, sense avaluar les conseqüències negatives que pot produir. A més va en sentit contrari a totes les reglamentacions i regulacions que s'estableixen a tot l'Estat espanyol i als països de la Unió Europea per als espais protegits, on cal preservar algunes zones sense intrusions ni presència humana ".

"De major gravetat, encara", diu l'estudi, "el trànsit per les sendes i camins existents, fins que es planifiqui i reguli el control de les visites, suposa una greu irresponsabilitat ambiental, ja que obre la zona de la presència incontrolada del turisme, zones que haurien d'estar restringides si es vol conservar les rapinyaires que en elles subsisteixen ". L'estudi explica que "no és compatible el pas de persones en aquest 2,98% de la Serra Tramuntana amb la nidificació i cria de les espècies protegides". L'estudi afegeix que "en cap espai protegit on hi ha colònies de voltors o espècies similars es permet un pas franc a totes les persones que vulguin entrar i sempre hi ha una limitació que permet la cria d'aquestes espècies sense ser molestades". La Càtedra de Medi Ambient conclou que no hi ha cap espai de reserva integral o zones d'exclusió a la Unió Europea que hagi vist rebaixat el seu grau de protecció.

L'estudi de la Càtedra de Medi Ambient adverteix que, segons dades oficials, alguns senders d'aquestes zones tenen més d'un milió de visitants l'any i el mateix Govern balear s'estima que més de 300.000 turistes visitaran aquestes zones entre octubre de 2016 i abril de 2017. la Càtedra de Medi Ambient conclou que, preservant aquest 2,98% de la zona de reserva del parc, no s'afecta als seus valors turístics ni al seu desenvolupament però, obrint de manera incontrolada, pot causar greus perjudicis a la fauna i flora d'aquests espais únics al món.

Per la seva banda, la FVSM subratlla que el previsible deteriorament de les zones més sensibles per a la conservació de la biodiversitat d'aquests espais naturals serà encara més greu en aquests moments de creixent massificació turística i amb una notable absència de mitjans de vigilància per part de la Administració.

La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) va presentar el passat mes de setembre una queixa al Defensor del Poble per denunciar que la disposició final segona de la Llei d'Avaluació Ambiental de Balears, aprovada a finals de juliol per via d'urgència i publicada al BOIB a l'agost, vulnera diversos preceptes fonamentals de la Carta Magna així com la legislació europea, nacional i autonòmica; i rebaixa la protecció mediambiental dels espais protegits de les illes sense justificació científica i sense l'obligatori tràmit d'informació pública necessari per modificar la legislació. La FVSM ha reclamat que el Defensor del Poble exigeixi explicacions a la Comunitat Autònoma de Balears sobre la justificació mediambiental d'aquesta modificació davant les greus infraccions jurídiques i mediambientals que ha suposat la seva aprovació.

La FSVM va sol·licitar el passat mes de setembre el Govern de la Nació que valorés la inconstitucionalitat de les disposició final segona de la llei d'Avaluació Ambiental de les Balears i que obrís les vies que la Llei reguladora del Tribunal Constitucional preveu per eliminar-les.

Tant la queixa al Defensor del Poble com la sol·licitud enviada al Govern de la nació van ser presentades pel president de la FVSM, Jesús Garzón, un històric ambientalista espanyol de reconegut prestigi internacional i impulsor de nombrosos projectes de conservació en l'àmbit nacional i internacional.

admin

Close

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies